El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.»
El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu:
«És massa poc que siguis el meu servent per restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la nova salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra.»

Is 49,3.5-6

Salm Responsorial

Sl 39,2.4ab.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells.
Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

1Co 1,1-3

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué:
«Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia:
Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.
Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel.»
Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell.
Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué:
«Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant.»
Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.» 

Jn 1,29-34

"Qui és Jesús?"

Després de celebrar les festes de Nadal ara comencem els diumenges durant l’any en els quals anirem contemplant els fets i les paraules de Jesús. I avui ens preguntem: Qui és aquest Jesús? La primera lectura afirma: El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble d’Israel. Però això no sembla suficient encara: És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra. Més enllà de la interpretació històrica d’aquest «Servent» (que no coneixem massa), és evident que a partir de Crist podem afirmar clarament que ell és el Servent del Senyor, llum de tots els pobles i salvador universal. Aquesta és la presentació de Jesús.
El mateix Jesús és presentat a l’evangeli pel Baptista. Joan veient Jesús diu: Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. L’anyell pot recordar tant els sacrificis que es feien al temple diàriament com sobretot el corder que sacrificaven per Pasqua ja que gràcies a la seva sang, quan eren a Egipte, van ser alliberats de la mort. Jesús, doncs, és el que ens allibera del pecat (és la salvació de què parla Isaïes). També pot ser una al·lusió al Servent de Déu que hem vist en la primera lectura. I al final Joan ens en dona una altra definició: Jo ho he vist, i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu. Jesús, doncs, és el Salvador, l’Alliberador, la Llum de tots els pobles.
Sant Pau, a la segona lectura recorda la seva crida: Pau cridat a ser apòstol de Jesucrist i parla als cristians de Corint, cridats a ser-li consagrats en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells. També nosaltres hem estat destinats com Jesús a ser llum i salvació per a tots els pobles, consagrats nit i dia a Crist i cridats a ser apòstols amb tots els germans.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi